Els nens i nenes, protagonistes

El passat dijous 2 de març vam visitar l’escola  Santiago Rusiñol per parlar amb els infants i escoltar les seves impressions sobre el nou projecte de menjador, on els nens i nenes dinen amb plats, paren la taula, es serveixen sols, decideixen dins d’uns mínims i uns màxims la quantitat que es serveixen, desparen taula i es fan responsables de la neteja de l’espai on dinen. Els educadors i educadores, a més a més, dinen al menjador compartint temps i espai amb els alumnes.

 

Cap a les 12.30h comencen a arribar els infants de p3 fins a p5 i el cicle inicial de primària. Ells ja es troben la taula parada, però l’equip de monitors dina amb ells. L’Anna, educadora de P4 ens comenta que “funciona molt bé això de dinar  conjuntament amb els infants, han après a ser molt més pacients i a més és un moment on compartim una estona de conversa, em pregunten coses sobre el menjar…”

Quan van acabant, els nois i noies de 1r i 2n desparen taula i van sortint  al pati i s’avisa als responsables de cicle mitjà i superior per a que parin taula.

Preguntem a uns quantes alumnes, mentre desenvolupen diferents tasques; les alumnes de 3r i 4t s’expressen amb valors percentuals: la Raquel diu que les ganes que té de parar taula són d’un 90% i la Yanira i la Kelly, d’un 87%. L’Evelin Laura diu que a ella li agrada molt perquè a casa no ho fa (no és el cas de la seva companya, la Marina, que diu que ho fa perquè s’ha de fer però que no li agrada). En Jordi també pensa com la Marina, però juntament amb l’Aroon s’encarreguen de portar les gerres a cada taula sense cap queixa i sense abocar una gota d’aigua.

Deu minuts més tard comencen a entrar els nens i nenes de cicle mitjà i superior.

Ja estan tots asseguts i comencen a dinar, fet que aprofitem per apropar-nos a una taula i preguntar al Diego (de 5è):

  • Què tal això de que t’hagis de servir tu el dinar?
  • A mi em sembla molt bé, perquè per exemple, a mi no m’agrada la verdura i l’any passat em trobava que em posaven un plat enorme que no em podia acabar. Aquest any em poso una  quantitat raonable i no ‘m’agobio’.
  • Sempre ens marquen un mínim, però si un dia no tenim tanta gana ens posem allò que ens menjarem -diu l’Alex de 5è-.

A l’hora de desparar taula tot surt molt bé, cadascú porta els seus coberts, plats i got i els últims que acaben netegen la taula, tenen les tasques totalment interioritzades i fan la feina de manera acurada.

Moltes gràcies nois i noies de Santiago i que acabeu de passar un bon dia!