10 preguntes i 10 respostes, amb Joan Arumí

Entrevista

JOAN ARUMÍ

“Entenc la cooperació com una habilitat comunicativa”

Encetem aquesta sèrie d’entrevistes en el marc del projecte pedagògic d’enguany amb un convidat que ens fa especial il·lusió. En Joan Arumí és Professor a la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya i autor de tres llibres que vinculen conceptes que al llarg dels anys han centrat la seva activitat formativa i en l’àmbit de la recerca: l’educació física (entesa en el seu sentit més ampli), la cooperació i el rol de l’educació a l’hora de construir les futures generacions.

En Joan és co-autor del llibre Educa’ls per cooperar i en ell aprofundeix en el rol d’aquest concepte clau dins les aules i la transformació de l’escola des d’un model selectiu i competitiu a un altre més holístic, centrat en la inclusivitat i la democràcia. Les seves reflexions inclouen com el model competencial ens hauria de fer canviar la perspectiva de l’avaluació tradicional als centres educatius i sobretot, quin és el rol de l’educador en tota aquesta apassionant transformació social.

Joan, d’entrada et volem agrair especialment que inauguris aquest curs el nostre cicle d’entrevistes. Aquí reflexionem sobre aspectes que considerem importants des d’un punt de vista social i sobre el seu vincle amb l’educació curricular i extra lectiva.

Comencem pel principi i mirem d’entendre com arribes a la cooperació com a fil conductor de la teva recerca educativa.

Has jugat a bàsquet des de sempre i és evident la influència de l’esport en la teva tasca pedagògica. Ens expliques una mica la relació entre esport i educació i el seu potencial?

El 2010 havia de fer la tesi doctoral i com que era professor a la Facultat d’educació de la UVic i també era entrenador de bàsquet vaig aplicar l’estratègia didàctica de l’aprenentatge cooperatiu en un context competitiu com és l’esport i, en concret, en un equip de bàsquet infantil. Em vaig adonar que si volem fer un esport més educatiu hem de comptar amb els nois i noies i deixar-los participar i prendre decisions. La història d’aquell equip que vaig entrenar la vaig recollir en el llibre Entrena’ls per cooperar.

Entrem doncs en matèria. Com explicaries la importància de la cooperació en el procés de construcció de l’escala de valors dels infants?

Entenc la cooperació com una habilitat comunicativa. Una habilitat sempre implica una relació amb l’entorn, requereix un procés d’aprenentatge, es pot practicar i entrenar per millorar-la, com quan entrenem un xut a porteria o una tombarella. Si practiquem la cooperació els infants construiran valors socials més sòlids.

”Si practiquem la cooperació els infants construiran valors socials més sòlids”

Al llibre definiu cooperació com una habilitat comunicativa, un objectiu compartit per diverses persones. On hem de ficar el focus per tal de poder treballar una qualitat tan genèrica dins un espai tan intens com és l’escola?

L’escola ha de tenir un projecte educatiu i, de ben segur, utilitzarà diverses estratègies didàctiques o metodologies. Però la metodologia no ha de passar per davant dels infants. Per exemple, podem posar en pràctica activitats d’aprenentatge cooperatiu o jocs cooperatius però el focus no ha d’estar en si aquestes activitats surten bé o no. El focus ha d’estar en el comportament dels infants, en si han sabut arribar acords, si han sabut escoltar o acceptar decisions dels companys i companyes. Per aconseguir-ho és molt important que els docents actuïn com un guia i sàpiguen escoltar.

En un temps on la segregació del sistema educatiu està en debat, vosaltres defenseu un model democràtic i inclusiu. Són reconciliables la competitivitat del model educatiu (universitari), econòmic i social amb aquest visió competencial i integradora de l’escola?

Forma part de la cooperació l’actitud de reconciliació, per tant, per ser coherent amb mi mateix entenc que sí. No hi ha blancs i negres, tot són grisos. Malgrat que estem en un sistema competitiu i capitalista s’ha de lluitar i empènyer per tal que sigui el més humanista possible, no deixi de banda els infants més necessitats i procuri per l’aprenentatge de tots i totes.

Al llibre utilitzeu el principi de constructivisme com a eina per interpretar la creació de coneixement i entendre-la com un procés dinàmic situat en un context concret i canviant. Davant els reptes que tenim com a societat (crisi ecològica, social i fins i tot existencial) és potser el moment de no obsessionar-nos en tenir infants i joves cognitivament brillants, per prioritzar altres qualitats vinculades a l’empatia, la sensibilitat…? Quin ha de ser el rol de les educadores en aquest procés?

El canvi social d’anar valorant competències transversals, com saber treballar en equip, per sobre d’una visió reduccionista que entén la intel·ligència cognitiva com la memorització i reproducció d’uns continguts és un canvi que ja es va produint a nivell social. El rol de les educadores en aquest canvi és essencial perquè són les responsables de crear les situacions d’aprenentatge complexes on entrin en joc i s’interrelacionin conceptes, actituds i procediments.

”El canvi social d’anar valorant competències transversals, com saber treballar en equip, per sobre d’una visió reduccionista que entén la intel·ligència cognitiva com la memorització i reproducció d’uns continguts és un canvi que ja es va produint a nivell social”

També feu en diversos moments una reflexió sobre la importància de fixar objectius per fugir de l’activisme i entrar de ple en el terreny de l’educació. Quins són els objectius que hauria de tenir l’ensenyament dins una societat com l’actual?

És evident que hem de tenir uns objectius marcats per tal de traçar un camí i poder-los aconseguir. A mi em sembla que, malgrat les protestes legítimes de mestres i nous currículums, l’ensenyament a Catalunya ha millorat molt i les escoles s’hi treballa molt i s’hi fa molt bona feina en general. En els últims anys el canvi ha estat molt gran i més quan penso amb l’escola a la que vaig anar jo.

Parleu també de la interdependència positiva com a clau del treball cooperatiu. És compatible el bé comú amb un model econòmic i social com l’actual?

O entenem que depenem els uns dels altres o tot serà molt més difícil. L’exemple més clar a nivell global és el canvi climàtic. O ens ajudem els uns als altres o ben aviat el món viurà condicions més extremes. Penso que hem d’educar amb aquesta idea de que depenem els uns dels altres per aconseguir objectius que ens beneficien a tots.

”Penso que hem d’educar amb aquesta idea de que depenem els uns dels altres per aconseguir objectius que ens beneficien a tots”

Ens ha agradat molt el capítol en el que reflexioneu sobre el sistema d’avaluació en un model competencial. Us preocupa la integració d’aquests alumnes, posteriorment, a una societat quantitativa on els resultats semblen prioritaris?

Haurem d’anar treballant per una societat que doni més importància a aspectes qualitatius i socials i deixi una mica més de banda resultats i beneficis. I això com es fa? Suposo que són canvis que s’han d’anar produint a molts nivells, des del món educatiu, treballant cada vegada de manera més inclusiva, fins al món polític, amb pressupostos cada vegada més socials.

Sortim per un moment de l’àmbit formatiu. Veient el punt en què ens trobem social i geopolíticament parlant, quin rol creus que la cooperació podria tenir en la gestió dels principals reptes actuals?

Veient la quantitat de guerres que hi han actualment en el món la veritat és que tens poques esperances que la cooperació funcioni i que s’utilitzi per posar-se d’acord i arribar a pactes. Però si ho mires retrospectivament no hi ha dubte que el món ha progressat i que ho ha fet sempre treballant en equip i posant-se d’acord. La cooperació és pròpia de l’ésser humà, sovint no es necessiten mètodes ni activitats per cooperar, només falta posar-se d’acord per arribar al bé comú per tal que tothom avanci. Espero que la gent que té tant de poder polític i econòmic sàpiguen cooperar pel bé de la humanitat.

Acabem amb una recomanació literària que hagis llegit recentment i que vulguis compartir amb nosaltres.

Aquest estiu he llegit El que vaig aprendre a secundària de la Dolors Sanahuja (Eumo Editorial) on explica la seva experiència després d’exercir prop de 40 anys de professora.

* Arumí, J., Camps, I.,López, X. i Torres, G (2019). Educa’ls per cooperar. Eumo Editorial.