10 preguntes i 10 respostes, amb Jordi Sant

Entrevista

JORDI SANT

“ La cooperació al desenvolupament són totes aquelles estratègies i instruments que es posen al servei d’un ideal: construir un món més solidari, just i equitatiu.”

Avui compartim aquest espai amb Jordi Sant, mestre de secundària i professor associat de la Universitat de Barcelona. En Jordi combina la tasca pedagògica amb la passió pel continent africà, àmbit que l’ha dut a co-escriure El Petit Imperi. Catalans en la colonització de la Guinea Espanyola*. El llibre explora el rol cabdal dels catalans dins la història dels territoris guineans.

Expert en història d’Àfrica, en Jordi ha profunditzat en els processos de colonització però també en les estructures econòmiques, socials i polítiques que es van potenciar i sense les quals avui seria difícil entendre el continent. Aquest mes, als nostres menjadors hem treballat el concepte de la cooperació vinculant-lo a l’Àfrica i hem analitzat iniciatives d’associacions i ONG’s. En paral·lel, també, hem treballat conceptes com els fluxos migratoris, l’impacte que el sistema econòmic occidental té encara als països africans i com l’actualitat geopolítica (la guerra entre Rússia i Ucraïna), és un caldo de cultiu per la que serà probablement una crisi alimentària sense precedents que pagaran, com passa sovint, els països més vulnerables. 

Jordi, d’entrada verbalitzar pels que ens llegeixin que és un plaer tenir-te amb nosaltres i poder xerrar una estona sobre l’Àfrica en la teva doble vessant d’educador i expert en història del continent. Per tal de dotar de contingut (i posar en context) les potencialitats i els límits de la cooperació, eix temàtic dels nostres menjadors el mes d’octubre, volem aprofundir en les dues visions, la crítica i la constructiva, però sobretot en el rol de la cooperació més enllà de la gestió de crisis humanitàries. Comencem doncs. 

Què és el que et va dur a interessar-te per l’estudi de la història de l’Àfrica?

En primer lloc, descobrir que hi havia una part del món que, malgrat estar molt a prop de casa nostra, per mi era absolutament desconeguda. Després, en el meu cas, tenir la possibilitat de viatjar a Guinea i constatar les estretes relacions històriques entre aquell país i el nostre.

Vivim sota un sistema que dins els propis països desenvolupats genera dinàmiques de desigualtat cada any més evidents. Les crisis (i la seva recurrència) estan afectant als països del nord, però tendim a oblidar que el capitalisme té guanyadors i perdedors. És l’Àfrica un dels perdedors històrics d’aquest joc de suma zero?

La globalització, com a expressió màxima del capitalisme, tendeix a exprimir territoris i societats en busca del benefici màxim. I les crisis del sistema sempre atropellen amb més intensitat els més febles. La inflació que veiem a casa nostra degut a l’augment del preu de l’energia està provocant efectes devastadors en molts països africans. I l’augment del preu dels cereals ha deixant milions d’africans en una situació de fam extrema als països de la banya d’Àfrica (Somàlia. Eritrea, Kènia, etc.)

”La inflació que veiem a casa nostra degut a l’augment del preu de l’energia està provocant efectes devastadors en molts països africans”

En aquest context, com definiries el concepte de cooperació al desenvolupament (i el rol que aquest moviment té a l’Àfrica) a un alumne de primària?

Des del meu punt de vista, la cooperació al desenvolupament són totes aquelles estratègies i instruments que es posen al servei d’un ideal: construir un món més solidari, just i equitatiu.

I partint d’aquí, quin és el paper que històricament ha tingut la cooperació al continent africà? S’ha assolit els objectius que s’haurien de perseguir a llarg termini?

Bé, crec que fer balanç és extremadament complex. Durant molts anys la cooperació ha estat marcada per enfocaments molt paternalistes i, fins i tot, amb una pàtina neocolonial. Les ganes d’ajudar s’han traduït en milers de projectes (escoles, pous d’aigua, hospitals) fets de manera ràpida i sense gaire sentit. Sense atendre a les necessitats reals del territori i el context històric, social i polític on es vol intervenir. Així mateix, la cooperació a vegades ha servit perquè alguns Estats es desresponsabilitzin de les seves obligacions. Hi ha països africans que tenen prou recursos per a desenvolupar projectes que han dut a terme moltes ONG. La cooperació hauria de tendir (moltes ONG ja fa temps que ho fan) a promoure la incidència política (al sud, però sobretot al nord) per solucionar els problemes més estructurals que impedeixen el desenvolupament de molts països africans. Et posaré un exemple: Guinea Equatorial, no li falten recursos. Necessita que aquests (la majoria dels quals provenen del petroli) arribin als seus habitants i no quedin segrestats per una elit política corrupta i unes empreses transnacionals de capital occidental. La principal feina de la cooperació en aquests contextos passa per denunciar i incidir en aquests aspectes

Al llibre que co-escriviu amb Eduard Gargallo analitzeu la influència dels catalans en la colonització i manteniment de Guinea Equatorial per part d’Espanya. La presència espanyola a l’Àfrica (també al Sahara, Ifni o Marroc) va formar part d’un procés colonial que va dividir el continent amb finalitats essencialment extractives. Què en queda d’aquella visió de la relació nord-sud avui en dia?

Les empreses espanyoles fa temps que estan intentant establir-se a Guinea. Si bé és cert que n’hi ha unes quantes, el gruix principals (sector d’hidrocarburs, explotacions forestals i obres públiques) està en mans d’empreses nord-americanes, xineses i àrabs.

”Et posaré un exemple: Guinea Equatorial, no li falten recursos. Necessita que aquests (la majoria dels quals provenen del petroli) arribin als seus habitants i no quedin segrestats per una elit política corrupta i unes empreses transnacionals de capital occidental.”

Àfrica és, sovint, la gran oblidada dins la partida de la geopolítica mainstream. Quins són els principals focus de conflicte i crisi humanitària que hi identificaries avui en dia?

El canvi climàtic està afectant molt al continent. Les sequeres a la banya d’Àfrica i la dessecació del llac Txad estan tenint un impacte brutal, i generant milions de refugiats, fam i i conflictes. En general la desertització del Sahel (contra la qual s’hi està intentant lluitar) és dramàtica. De fet, hi ha una relació directa entre aquest fet i l’auge de moviments islamistes com Boko Haram. Un altre focus important de conflicte el trobem a Etiòpia, on la guerra continua, tot i que sembla que les negociacions entre els grups armats de Tigrai (nord) i el govern podrien arribar a bon port. També tenim el conflicte enquistat en algunes zones a l’est de la República Democràtica del Congo, amb l’explotació dels minerals com a un dels eixos vertebradors del conflicte, Sudan del Sud, Mali. Malauradament, l’Àfrica segueix concentrant la majoria de conflictes armats actius, malgrat els nostres mitjans de comunicació no se’n facin ressò

I en aquest (i altres) punts, quins són els límits i les potencialitats de la cooperació al desenvolupament? 

Torno una mica al què deia al principi. Per a fer un món més just el primer que cal és prendre consciència del què passa. En el cas de l’Àfrica, hem de començar per posar-la al nostre imaginari. I fer-ho no només com el continent de la guerra i la fam, sinó com un continent divers, amb la seva pròpia història (Àfrica és el bressol de la humanitat!) i que en molts aspectes funciona amb una lògica diferent a la nostra. No pot ser que tot el que estudiem de l’Àfrica sigui a partir dels seus conflictes i la seva pobresa. Tampoc hem de voler aplicar les nostres receptes a societats que funcionen de manera tan diferent. Abans d’actuar, cal sempre conèixer. I per aprendre sobre l’Àfrica, abans haurem de desaprendre i lliurar-nos dels estereotips i clixés que tenim sobre el continent.

”Abans d’actuar, cal sempre conèixer. I per aprendre sobre l’Àfrica, abans haurem de desaprendre i lliurar-nos dels estereotips i clixés que tenim sobre el continent.”

Als menjadors hem treballat el concepte de cooperació des d’una doble vessant, la del desenvolupament però també la de treballar en equip per assolir un objectiu comú. Sota el teu punt de vista, quines són les principals diferències a l’hora d’entendre el concepte de “comunitat” entre el nord i el sud?

On hem de treballar el concepte comunitat és al Nord! I aquí moltes societats africanes ens passarien la mà per la cara. Som nosaltres, les societats europees hereves de la il·lustració i el liberalisme, que hem fet de l’individu i els seus drets una mena de dogma inqüestionable. Això pot estar molt bé en molts aspectes, però ha generat en el nostre funcionament un individualisme, al meu entendre, excessiu. Treballar en equip, acceptar les diferències entre nosaltres, implicar-nos en projectes col·lectius és una cosa molt necessària que es treballi a les escoles, perquè és extremadament complicat i sovint va en contra del model individualista que tenim arreu.

Quines virtuts has trobat a la societat africana que t’agradaria incorporar a occident? Ets optimista amb el futur de l’Àfrica dins el tauler d’escacs (propietat dels països més poderosos) que és a dia d’avui l’economia global?

Respondre la primera part de la pregunta i no caure en clixés és complicat. Per mi, el que cal deixar clar és que Àfrica camina. Ho fa de manera diferent, amb unes problemàtiques molt severes que generen moltes injustícies, però camina. Molts països i societats africanes tenen receptes, idees, projectes per poder solucionar els seus propis problemes. Nosaltres més que ajudar-la, hauríem de veure com podem deixar d’emprenyar-la. Cal fomentar una cooperació que s’allunyi de receptes universals i visions paternalistes i incidir en solucionar els desajustos estructurals (lleis comercials, explotació de recursos naturals, canvi climpatic etc) que els priven de molts recursos.

Acabem amb una recomanació literària que hagis llegit recentment i que vulguis compartir amb nosaltres.

“Descolonitzar la ment” de Ngugi wa Thiong'o, un llibre que tracta de la necessitat de recuperar les llengües africanes com a principal eina de lluita cultural i social

* Sant Gisbert, J., Gargallo Seriol, E. (2021). El Petit Imperi. Catalans en la colonització de la Guinea Espanyola. Editorial Angle.