10 preguntes i 10 respostes, amb Rosa Rovira (Foodcoop)
Entrevista
ROSA ROVIRA
“Cal recolzar iniciatives que cerquen realment un canvi de model per defensar els nostres drets, en aquest cas, el dret a una alimentació sana, produïda de forma sostenible per la terra i les persones que dediquen la vida a alimentar-nos.”
Foodcoop és un supermercat cooperatiu de la ciutat de Barcelona, que neix impulsat per totes les seves sòcies amb la vocació de transformar la manera com consumim. Els pilars d’aquest consum transformador són 3, que es resumeixen així:
Productes saludables i de proximitat, prioritzant l’agroecologia i els preus justos per les productores.
Replica el model de supermercat, amb la qual cosa es pot omplir tota la cistella a un mateix lloc. Elimina la fricció dels grups de consum i maximitza la conveniència.
És un projecte democràtic i sense ànim de lucre, on les sòcies prenen les decisions sobre què es ven i a quins preus.
Des de Valors treballem de manera transversal amb comunitats educatives d’arreu la necessitat de transformar el model alimentari i a través del pensament crític, imaginem alternatives a les grans superfícies, oligopolis d’unes poques multinacionals que controlen els preus en origen i en destí.
Foodcoop representa, en aquest sentit, la concreció d’aquestes alternatives justes, democràtiques i solidàries. Consumint en iniciatives que funcionen satisfent necessitats bàsiques, posant les persones al centre, i no perseguint els beneficis, ens assegurem que consumim productes saludables, que garanteixen preus justos per qui els produeix i que cuiden el sòl, els ecosistemes i que fomenten la biodiversitat.
Consumir a qualsevol dels supermercats cooperatius que ja existeixen o que estan florint arreu del país és una manera de ser conseqüent, d’apostar per un canvi d’hàbits i de llençar un missatge molt clar als mercats i als nostres polítics: hi ha certs drets bàsics, com l’alimentació, que no es poden convertir en mercaderia. Ens calen aquest tipus d’iniciatives i sobretot cal que tinguin el recolzament diari, comprant-hi, de tots i totes!
La Rosa és sòcia i membre del consell rector d’aquest projecte preciós, i avui tenim el privilegi de parlar amb ella per tal que ens expliqui què és Foodcoop i com aquest tipus d’iniciatives tenen el potencial de repensar la urbanitat i revertir la irracionalitat del model industrial vigent.
Entrada del supermercat, a ple barri de l’Eixample de Barcelona
Rosa, què diries, d’entrada, a qualsevol persona que estigui dubtant si fer-se sòcia d’aquest o qualsevol altre projecte afí, per tal de convèncer-la que val la pena fer-ho?
Doncs li diria que ara és el moment de fer aquest pas! Moltes persones ja ens estem adonant que al darrera de supermercats i cadenes que ara es venen com la solució verda hi ha només el lucre, i que cal recolzar iniciatives que cerquen realment un canvi de model per defensar els nostres drets, en aquest cas, el dret a una alimentació sana, produïda de forma sostenible per la terra i les persones que dediquen la vida a alimentar-nos.
Foodcoop neix amb la inspiració d’una iniciativa que ha tingut molt d’èxit com és el Food Coop Park Slope. Un supermercat cooperatiu a Brooklyn, Nova York, amb més de 17.000 sòcies que fan el 70% del treball. Què us va convèncer en el seu moment a replicar aquell model, i quines són les carències que vau detectar a la distribució tradicional?
Foodcoop Park Slope és un model d'èxit a una ciutat més gran que Barcelona, això va animar als primers somiadors i impulsors, jo encara no hi era. Justament les carències de la gran distribució van ser el motor: Productes que venen de l’altre banda del mon (CO2), tot embolicat en plàstic, abús de poder sobre les productores d’aquí i de fora imposant preus que les fan tancar i, a més a més, aliments plens de químics que fan mal a la nostra salut i la del planeta… en fi, tot!
”Com a consumidores, a cada decisió de compra rau el nostre enorme poder. Cada decisió compta. I la comunitat, quan s’uneix, recupera l’energia necessària per construir alternatives i reclamar solucions. ”
Entrant en el detall del supermercat, què vol dir que les sòcies prenen les decisions i quin és el compromís que assoleix qualsevol persona quan entra a formar part de Foodcoop? Explica’ns una mica per saber què he de fer i quins drets i obligacions tindré si em faig sòcia demà mateix.
Les sòcies participen a tres nivells diferents en funció de la seva disponibilitat: totes participem 3 hores al mes en tasques senzilles del super (en algún cas es poden repartir entre 2 persones sòcies i en determinades circumstàncies o les persones grans poden escollir no fer-ho), això és la base del model participatiu. Estem organitzades en cercles (comunicació, finances, compres, comunitat i cures…) on qualsevol persona pot participar i decidir sobre què farem en aquest àmbit, i per fi, les grans decisions es voten a les assemblees generals, on totes les sòcies tenim dret a vot. Estem organitzadas de forma horitzontal inspirada en la sociocràcia i aprofitem de la creativitat i la inteligencia col·lectiva, això ja és en si mateix un canvi de model organitzatiu molt engrescador.
Entenem que Foodcoop té una visió crítica de la distribució convencional, on més del 70% de la població compra a grans superfícies que no prioritzen cap dels criteris pels que aposteu: proximitat, preus justos, agroecologia i temporada. Què creus que falla al model actual i com, des de les decisions de consum individuals, podem contribuir al canvi?
Crec que hem anat cap a una societat de persones molt agobiades pels problemes més immediats, separades i desempoderades. No som conscients del nostre poder com a consumidores i deixem als altres (sovint als que volen fer de tot un negoci) inclús les coses més importants, com la alimentació. Com a consumidores, a cada decisió de compra rau el nostre enorme poder. Cada decisió compta. I la comunitat, quan s’uneix, recupera l’energia necessària per construir alternatives i reclamar solucions.
Rosa Rovira, al Supermercat Foodcoop, al Passatge d’Aragó 9
Un projecte com el vostre, amb un potencial transformador immens, s’entén que hauria de comptar amb el recolzament de les institucions municipals per tal de tirar endavant i per guanyar el múscul suficient com per poder escalar. Heu sentit aquest recolzament? Alguna crida que vulgueu fer des d’aquí?
Hem rebut recolzament institucional, sobre tot del Ajuntament de Barcelona. Hi ha certa voluntat política a aquest nivell, però demana molt de temps i esforç i ens caldria un finançament a més llarg termini per donar-nos estabilitat i poder-nos dedicar realment al projecte.
”Necessitem ser moltes més, tant per volum de facturació com per l’energia (mans i caps) que demana fer funcionar un supermercat en el context socioeconòmic actual alhora que una comunitat gran de persones diverses que han de treballar plegades i en armonia.”
Explica’ns la teva visió sobre el model alimentari vigent. Quina creus que és la diagnosi de la malaltia (si és que creus que la té) i més interessant, quin és el tractament que creus que necessitaria per tal de convertir-lo en un model sostenible, just i saludable?
Com a societat ens hem allunyat i desvinculat de la natura i de l’alimentació, el valor social malauradament s’ha orientat cap a les ciutats i la producció industrial. Hem perdut molt en el camí… però jo no sóc experta en les causes.
Ara tenim producció alimentària massiva, molt depenent de químics i llavors modificades, que empobreix la terra i la salut. Això, afegit a la necessitat de reduïr dràsticament l’ús d’energies fòssils fa que, per mi, sigui obvi que hem de produir els aliments a la vora, regenerant i respectant tota la terra disponible per produir aliments, les ciutats no en produeixen d’aliments. Alhora caldria protegir, ajudar, donar suport i retornar l’enorme valor que tenen els treballs del sector primari, tornant a les tasques realment centrals de la vida el reconeixement que mereixen.
Foodcoop ja porta un cert rodatge i haureu palpat quina és la resposta de la gent a una iniciativa com la vostra. Quina és la valoració que feu del recorregut fins avui i quins són els reptes a curt i mig termini de la cooperativa?
Ha estat un camí bonic i dur alhora, reptes, experiències i aprenentatge, sobre el funcionament del súper, sobre la comunitat que som, sobre el context social al que ens trobem. Estem orgulloses i satisfetes del camí fins aquí però alhora som molt conscients del enorme repte que suposa assolir i garantir la viabilitat econòmica. Necessitem ser moltes més, tant per volum de facturació com per l’energia (mans i caps) que demana fer funcionar un supermercat en el context socioeconòmic actual alhora que una comunitat gran de persones diverses que han de treballar plegades i en armonia.
La gent s’interessa, però a molta gent li està costant fer el pas. Necessitem ser moltes més!
”Cada cop hi ha més gent que es planteja fer un consum conscient i responsable però tothom pinta de verd i posa caixes de fusta a les botigues, hi ha molta confusió per enganyar al consumidor i un marketing molt ben treballat..”
A Valors treballem amb les futures generacions, infants i joves, per tal de transmetre la importància del pensament crític a l’hora d’analitzar qualsevol informació que ens arriba, sigui en l’àmbit que sigui. Pel que fa a l’alimentació, quina creus que és la barrera de projectes com Foodcoop per convertir-se en majoritaris i lluitar de tu a tu amb l’oligopoli de la gran superfície tradicional?
Cada cop hi ha més gent que es planteja fer un consum conscient i responsable però tothom pinta de verd i posa caixes de fusta a les botigues, hi ha molta confusió per enganyar al consumidor i un marketing molt ben treballat.
Alhora, la societat ens ven l'èxit individual com a fita per la que lluitar.
En canvi, jo crec que l’experiència de fer comunitat i la de treballar en assolir reptes de forma col·lectiva, de participar en construir allò que volem és molt potent, ens nodreix i ens fa feliços. Hem d'aconseguir que la gent ho provi!
Ens expliques un dia qualsevol, de la Rosa, a Foodcoop quan has de fer les tasques que teniu pactades entre les sòcies?
La majoria dels que estem treballant des dels cercles no volem renunciar al nostre torn de súper, encara que podem convalidar aquest temps si ho necessitem. És un lloc de gaudi, de viure el projecte, de fer coneixences… Avui porto jo el davantal i tu ets el ‘client’ i demà és al revés!
En el torn fem tota mena de tasques, jo vaig de matins i acostumen a arribar comandes de producte que comprovo i col·loco a les prestatgeries, cobro a caixa i ja conec la gent que acostuma a comprar en el meu horari, m'asseguro de que hi ha producte fresc i granel a mida que es va acabant i si és un dia tranquil, netejo.
Acabem com és costum amb una recomanació literària que hagis llegit recentment i que vulguis compartir amb nosaltres.
Doncs si m’ho permeteu, i allunyant-me un pel de l’alimentació, vull recomanar Comunicación no violenta, un lenguaje de vida, de Marshal Rosemberg. Una nova forma d'entendre la vida que, a mi, m’ha ofert eines per créixer com a persona i per qüestionar-ho tot, sobretot, les pròpies creences, tan profundes que no les veus.