Canvia la temporada, la natura proveeix, adaptem els nostres menús
Els nostres principis irrenunciables en l’alimentació escolar pel que fa al producte amb el que treballem es basen en un producte fresc, de temporada, de proximitat i sempre que sigui possible ecològic i de producció sostenible.
De tots aquests conceptes, potser els dos primers, per evidents, són els que menys atenció desperten quan entrem en el detall de la nostra proposta de restauració.
Però llavors per què és important el producte de temporada?
Una alimentació sostenible és aquella que respecta la natura en allò més bàsic (cura del sòl i tractament respectuós del producte i l’entorn) però també en coses no tan evidents com els seus ritmes. Quan apostem pel concepte de sobirania alimentària, indirectament el que proposem és adaptar el nostre consum a l’entorn més proper (entre 100 i 200Kms de distància respecte al punt de consum és el que es considera Km.0). Per tant, hem de procurar als infants una dieta que utilitzi en cada estació de l’any aquells productes que la nostra geografia, el nostre clima, els ecosistemes i les nostres agricultores ens poden oferir. La natura proveeix, nosaltres ens adaptem (i no a la inversa).
Perquè pensar el contrari ens porta a un model industrial on la ciència substitueix la natura. On el sentit comú queda en segon terme devorat pel caprici, la immediatesa i el consumisme inconscient. Estem acostumats a menjar qualsevol fruita i verdura en qualsevol moment de l’any i això ens desconnecta de la terra i fa un mal irreparable al medi ambient (i a la nostra salut, de manera directa i indirecta).
Com sempre defensem, consumint apostem per un model. I aquest és el nostre.
És per això que a l’escola, com a casa, aquest calendari de temporalitat (i comercialització) de fruites i verdures, hauria de ser una eina principal per assegurar-nos una alimentació sostenible amb les estacions.
Analitzant-lo veiem com arriba l’estiu i amb ell noves fruites que introduirem als menús (albercocs, prunes, préssecs, meló o síndria) i altres que acomiadarem fins el proper hivern, quan el cicle natural ens tornarà a oferir aquests fruits a la vora de casa (al Parc Agrari del Baix Llobregat, en el nostre cas). Les fruites que acomiadem són la maduixa, la mandarina, la poma i aviat la taronja).
Pel qua fa a les verdures, arriba l’època de les mongetes verdes o la remolatxa i ens diran fins aviat l’api, la carxofa, la coliflor, l’escarola o els espinacs. En alguns casos simplement serà un descans d’uns mesos, però suficient per prendre consciència que la dieta s’adapta als ritmes de la natura, i no a l’inrevés. La rotació fomenta la regeneració i cada fruita i verdura està adaptada a un moment, a un espai concret.
I aquest procés l’hem de viure amb la mateixa naturalitat que el canvi d’armari, quan la roba d’estiu torna a ser protagonista i deixa en segon terme la d’hivern. Perquè tornar a l’essència implica recuperar tot allò que la conversió del sistema alimentari en una indústria alimentària ens ha fet perdre de vista. Hem de recuperar la visió holística de l’alimentació i el seu impacte en el planeta.
En clau de l’amenaça ecològica que implica el canvi climàtic, un terç de les emissions de CO2 són causades per aquesta indústria alimentària, quan l’agricultura regenerativa i la ramaderia extensiva haurien de ser, en realitat, una font de cura i no una amenaça pel planeta. Però en el nostre afany per mercantilitzar tot allò qutidià i simple, hem industrialitzat fins i tot allò més bàsic. Com podem, però, en clau optimista, revertir aquesta tendència social?
Menjar proximitat, ECO i temporada. Així apostarem pels ritmes de la natura, per un model de producció sostenible i saludable i pel primer sector de casa nostra. També, com no, pel concepte de sobirania alimentària i per la vida digne al camp de les nostres pageses.
Eliminar els processats i ultraprocessats de la dieta. Perquè aquests aliments són els fonaments sobre els quals s’edifica la indústria alimentària.
Reduir els envasos i el malbaratament. Perquè els plàstics estan destruint ecosistemes i el malbaratament fomenta la desigualtat, la inconsciència i la sobreproducció.
Finalment, reduir la proteïna animal que consumim. Perquè la indústria càrnica és la principal font de contaminació dins aquest esquema i la ramaderia intensiva, l’única que pot donar resposta al consum actual per una població mundial creixent és poc saludable, enemiga del benestar animal i de l’ecologia. Carn? I tant, però provinent de projectes extensius, amb animals que s’alimentin de pasto i consumint-la de manera moderada i lògica. Com sempre, apliquem el sentit comú (sovint el menys comú de tots els sentits).
L’hivern dóna pas a la primavera i la primavera ens anuncia l’arribada de l’estiu. I a Valors i l’Esguard aquest calendari natural el veiem com una oportunitat per celebrar la diversitat, descobrir nous plats i noves fruites i continuar el nostre ball respectuós i conscient amb la natura. Perquè canvia la temporada, la natura proveeix i nosaltres ens adaptem, un curs més. T’animes a acompanyar-nos?